Aube de la Descàrrega [MT]  

Arbres monumentals GENCAT

   
 

 

   
 

 

 
   
   
       
    Comarca: Montsià
    Terme municipal: Amposta
    Indret: Entre el riu Ebre i el Canal de la Dreta, just abans de la Descàrrega del Canal
     
    AM 22.044.01 (1990)
    Protecció AM: Ordre 1990-02-08 (DOGC 1262, 1990-03-02)
     
     Espècie* 
     Populus alba
     ca  àlber, arbre blanc, auba • aran  pibol auba • es  álamo blanco, álamo común, chopo blanco • fr  peuplier blanc • en  silver poplar, white poplar
     
     
     
    Mesures*
    Alçària total  (h ) = 24,0 m
    Volt de canó (c ) = 5,10 m
    Capçada mitjana (C ) = 20,3 m
     
      [PDF] FITXA (gencat 2020) ( UTM ED50)
      A la FITXA, més informació: Situació, Arbres singulars més propers, Punts d'interès (cultural, de monuments), Espais naturals, etc.
        Miscel·lània: una mica de botànica, altres arbres singulars, espècies del mateix gènere o grup, episodis rellevants, etc.
     
       [PDF] MAPA de situació (gencat 2020)​
     
      Situació* (ETRS89): longitud λE, latitud ϕN •• altitud H      Vegeu PDF
     UTM 31N x,y (m): 0295477,4509978 • λE, ϕN (°): 0.578638,40.715342 • λE, ϕN (° ′ ″): 0°34′43.10″, 40°42′55.23″ •• H (m): 3
     
    Situat al límit nord de la ciutat, a l'altra banda del Canal de la Dreta de l'Ebre, al costat de la Descàrrega.

Únic supervivent d'un conjunt d'arbres singulars que es van tallar el 1984. Aquest àlber, l'exemplar més monumental, va ser salvat gràcies a la mobilització popular.

Les ventades del cicló Klaus del 24 gener 2009 el va tombar. El tronc ara mort i tornat a redreçar és un testimoni de l'esplendor passada.

Caldria adequar l'entorn i explicar in situ com era l'arbre i com s'ha arribat a les restes actuals.
   
   
   
   
   
     
     
     + Text, ampliació ►▌Al final • In the end  
     
    Situat al nord de la ciutat d'Amposta a uns 100 m NW de la plaça del Castell, a la llenca de 30 m entre el Canal i el riu Ebre. Per arribar-hi cal fer la volta següent (uns 380 m): Al final del passeig de Buenos Aires, carretera direcció nord (25 m), camí a la dreta per poder creuar el Canal pel pont, continuar pel marge esquerre, en el sentit de l'aigua uns 280 m.

Itinerari l'Aldea-Amposta, es poden visitar: Arbreda d'interès local de l'Aldea, AM: els 2 Eucaliptus de Bernis (Gros i Alt), Om de Burjassénia, Aube de la Descàrrega (mort) i 3 torres medievals. Una mica d'inconvenient és travessar les 2 rotondes que formen la carretera N-340 i l' antiga (N-340a) prop de les Masies de Burjassénia i de la Torre de la Candela. -> FITXA Eucaliptus Gros de Bernis
   
   
     
   
   
     
      * NOTES: Per saber-ne més sobre Espècies, Glossari, Mesures, Rànquing, Situació i Itineraris
     
    Més informació
     
    Blog d'una selenita, 2018-05-26. "Auba de la Descarrega" (Arbres monumentals de Catalunya)
   
    Clopés, R., 1995. Arbres monumentals i singulars de les comarques de Tarragona. Tarragona: R. Clopés (Imprès: F. Sugrañes Editors SA). [Fitxa 18, Índex de fitxes. Relació alfabètica]
   
    Manel Zaera, 2009-01-29 "Amposta, l'Aube de la Descàrrega tombat pel vent" 1, 2, 3.
     
       Podeu trobar més fonts documentals a la [PDF] FITXA de més amunt
            codis: Fonts d'informació
    BALD1985 [L], CLOPR1986 [d], AAM1987 [arx], CLOPR1995b [LS-aam], VALF2004 [cit-L], premsagencat2009 [w], ElPuntAvui2009 [d] [aam], w.naciodig2009 [d-w],
     
    Enllaços interessants
       
          Wikipedia. "Llista d'arbres monumentals de Catalunya"
    Maifemcim, 2019. "L'Aldea - Amposta - arbres monumentals i torres medievals". (cita: Arbreda d'interès local de l'Aldea, AM: Eucaliptus de Bernis (Gros i Alt), Om de Burjassénia, Aube de la Descàrrega)
   
    Wikiloc, 2019. "L'Aldea - Amposta entre arbres monumentals i torres medievals". (correspon a la resenya anterior: Maifemcim, 2019)
       
          Fotografies
     
    01R.  Auba de la Descàrrega, 2004-12-27
    02.    Auba de la Descàrrega, 2017-04 [Blog d'una selenita]
      03.    Auba de la Descàrrega (Amposta), ortofotomapa superior: 2008, inferior: 2009. Havia passat el cicló Klaus 2009-01-24 [ortofotomapa: ICGC]
      04.    Auba de la Descàrrega, 2004-07-15 [E. Parés]
      05R.  Auba de la Descàrrega, 2004-12-27
      06.    Auba de la Descàrrega [gencat]
      07.    Rètol, 2004-07-15 [E. Parés]
      08.
        9.  
      10.   
      11.  
      12.  
       
       
       
       Text, ampliació  
       
      Una mica d'història: A mitjans dels anys 80 la Confederación Hidrogràfica del Ebro va executar unes obres de prevenció de l’erosió dels marges del riu i una de les actuacions contemplades era lla tallada d’aquella albereda. Quan s’estava executant l’operació uns veïns d’Amposta van avisar a les oficines del parc natural del delta de l’Ebre i, tot i no tenir competències, van enviar un tècnic per comprovar que passava, demanar qui era el responsable i veure si estaven les corresponents autoritzacions.

Mentre es realitzaven aquells tràmits, la notícia s’havia escampat i, com era un indret on es solia anar a fer classes de ciències naturals, molts escolars de la població, les escoles es van mobilitzar. Era al tard, l’hora de la sortida dels col·legis, i de manera voluntària i espontània, mentre s’allargaven les converses tècniques i administratives, unes llargues fileres d’escolars i mestres anaven apropant-se als operaris, encerclant l’àlber en qüestió, al qual ja li havien tallat una de les branques més notables: la que s’estenia per sobre de l’aigua de l’Ebre i que li donava molta solemnitat i bellesa.

La situació es complicava per moments i l’empresa encarregada de realitzar l’operació, veient que les dificultats anaven en augment, i que poc després van aparèixer representants de l’Ajuntament, van optar per demanar instruccions, que molt encertadament, van indicar que pleguessin.

Les riades de l’Ebre actualment són molt menys freqüents que abans: per la regulació del cabal de la conca a través dels embassaments, per la disminució dels cabals per les innombrables captacions que es fan al llarg del seu curs,…i mai ningú recorda que a aquell punt hi hagués la més mínima erosió, tot i que sobre el mapa ho feia suposar perquè existeix una corba fluvial que rep l’embat de la corrent. El que passa és que allò que era evident a un despatx no ho era a la realitat, el motiu era la presència d’una vella albereda que, a força de molts anys, havia convertit la riba amb una paret de fusta amb les seves arrels.

Per evitar nous ensurts es van fer gestions i després de les pertinents comprovacions es va declarar arbre monumental amb l’Ordre de 8 de febrer de 1990, publicada al DOGC 1262 de 2 de març de 1990 (Rafel Balada).