Baladre de Balada  

Arbres monumentals GENCAT

   
 

 

   
 

   

 
   
   
       
    Comarca: Montsià
    Terme municipal: Sant Jaume d'Enveja
    Indret: Balada
     
    AM 22.902.01 (1990)
    Protecció AM: Ordre 1990-02-08 (DOGC 1262, 1990-03-02, situat erroniament al TM Amposta); Ordre 1991-04-19 (DOGC 1440, 1991-05-08)
     
     Espècie* 
     Nerium oleander
     ca  baladre • aran  laurèr-ròsa • es  adelfa • fr  laurier-rose • en  (common) oleander, rose-bay
       
     •
     
    Mesures*
    Alçària total  (h ) = 8,0 m
    Volt de canó (c ) = 0,60 m
    Capçada mitjana (C ) = 7,0 m
     
      [PDF] FITXA (gencat 2020) ( UTM ED50)
      A la FITXA, més informació: Situació, Arbres singulars més propers, Punts d'interès (cultural, de monuments), Espais naturals, etc.
        Miscel·lània: una mica de botànica, altres arbres singulars, espècies del mateix gènere o grup, episodis rellevants, etc.
     
       [PDF] MAPA de situació (gencat 2020)
     
      Situació* (ETRS89): longitud λE, latitud ϕN •• altitud H      Vegeu PDF
     UTM 31N x,y (m):  • λE, ϕN (°):  • λE, ϕN (° ′ ″):  •• H (m):
     
    La senyora Pepeta Porres el va plantar l'any 1923 a partir d'un esqueix i amb la cura que en va tenir el va convertir en un arbret..

Àixò és excepcional ja que els baladres solen considerar-se arbustos.

El 1999 passa a ser propietat municipal i s'enderrocà la casa sobre la qual es recolzava. Ara, l'arbre queda enmig d'una placeta.

Un suport subjecta les branques, que es bifurquen a 2 metres d'alçària.
   
   
   
   
   
     
     
     + Text, ampliació ►▌Al final • In the end  
     
    Per arribar-hi: Carretera d'Amposta a Sant Jaume d'Enveja (TV-3403, paral·lela al Canal de la Dreta). Prop del km 4 girem a l'esquerra creuant el canal i a 225 m tenim el Baladre (lligallo de Balada-carrer de Sant Cristòfol).
   
     
      * NOTES: Per saber-ne més sobre Espècies, Glossari, Mesures, Rànquing, Situació i Itineraris
       
          Més informació
     
    Blog d'una selenita, 2014-06-29. "Baladre de Balada" (Arbres monumentals de Catalunya)
     
      Boada, M. & A., 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Figueres: Brau, edicions. [Fitxa 51, Baladre de Balada (coordenades no correctes), Índex de fitxes]
     
      Clopés, R., 1995. Arbres monumentals i singulars de les comarques de Tarragona. Tarragona: R. Clopés (Imprès: F. Sugrañes Editors SA). [Fitxa 40, Índex de fitxes. Relació alfabètica]
     
       
       Podeu trobar més fonts documentals a la [PDF] FITXA de més amunt
        codis: Fonts d'informació
      BALDcp [cp], AAM1987 [arx], CLOPR1995b [LS-aam], BOAD2011 [LS] [+cit] [wp],
       
      Enllaços interessants
           
          Wikipedia. "Baladre de Balada"
      Wikipedia. "Llista d'arbres monumentals de Catalunya"
      Wikiloc, 2008. "El Sud del Delta de l'Ebre". (AM Baladre de Balada)
      Wikiloc, 2018. "Rutes Via Anita i Lo Jornal del Pagès". (AM Baladre de Balada)
      Wikiloc, 2020. "Amposta - Camí de Sirga". (AM Baladre de Balada)
      Wikiloc, 2021. "Amposta-Ecomuseu-Desembocadura". (AM Baladre de Balada)
       
      Fotografies
       
      01R.  Baladre de Balada, 2001-11-03
      02.    Baladre de Balada, 2014-06 [Blog d'una selenita]
      03.    Detall de la flor, 2014-06 [Blog d'una selenita]
      04.   
      05. 
      06.   
       
       
       
       Text, ampliació  
       
      Una mica d'història: Dins de la petita població, a la part oriental i, per tant dins del municipi de Sant Jaume d’Enveja, apareix un baladre (Nerium oleander) enorme, de flor blanca, cosa que ens indica que es tracta d’un exemplar de jardineria i no va ser plantat dels exemplars que apareixen a la riba de l’Ebre, tots ells de flor de color rosa. A finals dels anys 80 el baladre estava situat a la façana del mas, que era propietat de Pepeta Porres Zaragoza i després del seu fill Joan Morales Porres, tant els propietaris, com una veïna, tenien una gran estima per aquest baladre i cada any l’emblanquinaven i li feien tasques de manteniment.

Veient les anormals mides de l’exemplar, tractant-se d’una espècie que no sòl passar de constituir un arbust discret, es va declarar monumental el 8 de febrer de 1990 i publicat al DOGC 1262 del 2 de març de 1990.

L’operació de la declaració va resultar més complexa pel fet que per les dimensions del baladre calia donar-li un suport físic i aquest suport, que fins feia poc l’havia donat la casa de la família Porres, ja no podia donar aquesta garantia sinó que més aviat constituïa un perill per al baladre en el cas, molt probable, de que s’enfonsés. Els propietaris van cedir la propietat de la zona a l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja a fi de que fos de titularitat pública, era l’any 1999, i es va habilitar una petita plaça que garantís la conservació del baladre, li donés relleu i contribuís a embellir el conjunt d’aquell indret.

La situació arrecerada a la paret de la cas explica perquè només té capçada per un costat. Resulta espectacular visitar-lo durant el mes d’agost, quan està florit. Especialment els anys de bona floració, com va ser, p.e., l’any 1987.

Tot i que ja s’ha esmentat que l’exemplar monumental prové de jardineria convé recordar que els baladres formen unes associacions típiques de les rambles mediterrànies i que a Catalunya, en estat espontani no es troben més al nord del riu Ebre precisament (excepcionalment en trobem a les riberes del Gaia), si bé reapareix per zones de la costa occitana i genovesa. De manera que no deixa de ser curiós que trobem un exemplar monumental dins la petita i única zona del país on els trobem en estat espontani (Rafel Balada).