[PDF] FITXA (gencat 2020)
(
UTM ED50)
Miscel·lània:
una mica de botànica, altres arbres singulars, espècies del mateix
gènere o grup, episodis rellevants, etc.
[PDF] MAPA
de situació
(gencat 2020)
Situació*
(ETRS89):
longitud λE, latitud ϕN •• altitud H
Vegeu PDFÀixò és excepcional ja que els baladres solen considerar-se arbustos.
El 1999 passa a ser propietat municipal i s'enderrocà la casa sobre la qual es recolzava. Ara, l'arbre queda enmig d'una placeta.
Un suport subjecta les branques, que es bifurquen a 2 metres d'alçària.
Per arribar-hi:
Carretera d'Amposta a Sant Jaume d'Enveja (TV-3403, paral·lela al Canal
de la Dreta). Prop del km 4 girem a l'esquerra creuant el canal i a 225
m tenim el Baladre (lligallo de Balada-carrer de Sant Cristòfol).
* NOTES:
Per saber-ne més
sobre Espècies,
Glossari, Mesures, Rànquing, Situació i Itineraris
Blog d'una selenita, 2014-06-29. "Baladre
de Balada" (Arbres monumentals de Catalunya)
Boada, M. & A., 2011. Arbres
remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Figueres: Brau,
edicions. [Fitxa 51, Baladre de Balada (coordenades no correctes),
Índex de fitxes]
Clopés, R., 1995.
Arbres monumentals i singulars de les comarques de Tarragona.
Tarragona: R. Clopés (Imprès: F. Sugrañes Editors SA). [Fitxa 40,
Índex
de fitxes. Relació alfabètica]
codis: Fonts
d'informació Wikipedia.
"Baladre de Balada" Wikipedia.
"Llista d'arbres monumentals de Catalunya"
Wikiloc, 2008.
"El Sud del Delta de l'Ebre". (AM Baladre de Balada)
Wikiloc, 2018.
"Rutes Via Anita i Lo Jornal del Pagès". (AM Baladre de Balada)
Wikiloc, 2020.
"Amposta - Camí de Sirga". (AM Baladre de Balada)
Wikiloc, 2021.
"Amposta-Ecomuseu-Desembocadura". (AM Baladre de Balada)
FotografiesVeient les anormals mides de l’exemplar, tractant-se d’una espècie que no sòl passar de constituir un arbust discret, es va declarar monumental el 8 de febrer de 1990 i publicat al DOGC 1262 del 2 de març de 1990.
L’operació de la declaració va resultar més complexa pel fet que per les dimensions del baladre calia donar-li un suport físic i aquest suport, que fins feia poc l’havia donat la casa de la família Porres, ja no podia donar aquesta garantia sinó que més aviat constituïa un perill per al baladre en el cas, molt probable, de que s’enfonsés. Els propietaris van cedir la propietat de la zona a l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja a fi de que fos de titularitat pública, era l’any 1999, i es va habilitar una petita plaça que garantís la conservació del baladre, li donés relleu i contribuís a embellir el conjunt d’aquell indret.
La situació arrecerada a la paret de la cas explica perquè només té capçada per un costat. Resulta espectacular visitar-lo durant el mes d’agost, quan està florit. Especialment els anys de bona floració, com va ser, p.e., l’any 1987.
Tot i que ja s’ha esmentat que l’exemplar monumental prové de jardineria convé recordar que els baladres formen unes associacions típiques de les rambles mediterrànies i que a Catalunya, en estat espontani no es troben més al nord del riu Ebre precisament (excepcionalment en trobem a les riberes del Gaia), si bé reapareix per zones de la costa occitana i genovesa. De manera que no deixa de ser curiós que trobem un exemplar monumental dins la petita i única zona del país on els trobem en estat espontani (Rafel Balada).