Carrasca Grossa de les Vallcaneres  

Arbres monumentals GENCAT

   
 

 

   
 

 

 
   
   
       
    Comarca: Montsià
    Terme municipal: la Sénia
    Indret: barranc de la Carrasca
     
    AM 22.044.03 (1992)
    Protecció AM: Ordre 1992-12-03 (DOGC 1687, 1992-12-28)
     
     Espècie* 
     Quercus ilex  subsp. ballota
    ca  alzina carrasca, carrasca • aran  casse verd de huelha braca • es  encina, carrasca • fr  chêne vert à feuilles rondes, chêne ballote • en  round-leaved holm oak, ballota oak
   
   

  "Carrasca" AM Ports (ca, en), (es, fr)    Itinerari J. Botànic Hist. Barcelona

     
    Mesures*
    Alçària total  (h ) = 16,5 m
    Volt de canó (c ) = 2,25 m
    Capçada mitjana (C ) = 17,0 m
     
        [PDF] FITXA (gencat 2020) ( UTM ED50)
      A la FITXA, més informació: Situació, Arbres singulars més propers, Punts d'interès (cultural, de monuments), Espais naturals, etc.
      Miscel·lània: una mica de botànica, altres arbres singulars, espècies del mateix gènere o grup, episodis rellevants, etc.
     
       [PDF] MAPA de situació (gencat 2020)​
     
      Situació * (ETRS89): longitud λE, latitud ϕN •• altitud H      Vegeu PDF
     UTM 31N x,y (m): 0268156,4514946 • λE, ϕN (°): 0.253677,40.752811 • λE, ϕN (° ′ ″): 0°15′13.24″, 40°45′10.12″ •• H (m): 1063
     
    Situada al parc natural dels Ports al barranc de la Carrasca.

L’existència de la font prop de la Carrasca podria ser la clau de les mides que té, i podria haver-li evitat moltes les parades de creixement estival.

Forma part de la ruta dels arbres destacables del parc natural dels Ports, juntament amb el Faig Pare i el Pi Gros.

El 2009 es va refer l'entorn amb una escullera de protecció per evitar l'erosió a l'entorn de l'Arbre, rosió causada per la pista que dona accés a la part alta del barranc de la Carrasca, que enllaça amb els cingles del barranc de Capatx, es va fer passar tant prop d’aquest arbre monumental que es va descalçar i arrabassar una part important de les seves arrels.
   
   
   
   
   
   
     
     
     + Text, ampliació ►▌Al final • In the end  
       
          Per arribar-hi: des de la Sénia, carretera cap a l'embassament d'Ulldecona i barranc de la Fou, àrea de lleure de la Fou, font del Teix, continuar per la pista que voreja el vessant esquerra del racó de l'Avellanar, continua pel collet de l'Herba Sana. Des d’aquí seguim direcció N fins el barranc del Retaule, gir en direcció W fins a l'encreuament del Retaule seguir cap a l'esquerra (el de la dreta porta al Pi Gros i al Faig Pare del Retaule) 1,1 km en direcció general NW però amb uns quants revolts i canvis de direcció fins el barrranc de la Carrasca, 230 m més endavant cal agafar el camí estret de la dreta que en 500 m en direcció N arriba a la Carrasca Grossa.
   
   
   
   
            * NOTES: Per saber-ne més sobre Espècies, Glossari, Mesures, Rànquing, Situació i Itineraris
     
    Més informació
     
      Blog d'una selenita, 2014-07-05. "Carrasca Grossa de les Vallcaneres, ..." (Arbres monumentals de Catalunya)
      Ibàñez, L. "Arbres de les nostres terres" (65 fotos: Carrasca Grossa de les Vallcaneres...), "Arbres del Port" (87 fotos: Carrasca de la Vallcanera...) in Geografies als Ports Maestrat.
     
      Parc natural dels Ports, 2007. "Itineraris a peu: La Fou" (Itineraris / Walking trails / Itinerarios / Itinéraires) ca, en, es, fr  [opuscles, AM situats als mapes: Carrasca Grossa, Pi Gros, Faig Pare, Teix de la Coscollosa, Teixos del Marturi]
     
      Parc natural dels Ports, 2009. "Arbres monumentals. Tresors naturals dels Ports", 3a ed.
          (ca, en), (es, fr) 1 (anvers). Fitxes AM
          (ca, en), (es, fr) 2 (revers). Descripció de 10 espècies i mapa de situació
      Parc natural dels Ports, 2020. "Arbres monumentals" (Carrasca Grossa de les Vallcaneres), (ca, es).
       
      Royo, F. (coord.) & al., 2008. "Arbres monumentals" in Plantes del Port I: Arbres, arbustos, equisets i falagueres. p. 259-268. Tortosa: Grup de Recerca Científica 'Terres de l’Ebre' (Carrasca de la Vallcanera)
     
       
       Podeu trobar més fonts documentals a la [PDF] FITXA de més amunt
        codis: Fonts d'informació
      CLOPR1986 [d], w.gcatparcsPorts2009amcr [poster-m], BALDcp [cp], w.gcatparcsPorts-itin La Fou [w-opl-itin],
       
      Enllaços interessants
       
           Wikipedia. "Llista d'arbres monumentals de Catalunya"
      Wikiloc, 2013. "Casetes velles -Faig Pare-Pi Gros - Carrasca - Casetes Velles". (AM Faig Pare, Pi Gros, Carrasca de les Vallcaneres)
      Wikiloc, 2017-10. "Pi Gros - Faig Pare - Fageda del Retaule - Gr-7 - Árboles centenarios".(AM Faig Pare, Pi Gros, Carrasca de les Vallcaneres)
      Wikiloc, 2017-11. "Els Ports: Font del Teix - Racó dels Cirers-Vallcaneres-Carrasca Grossa-Fageda del Retaule-Faig Pare-Pi Gros-Font del Teix".
      Wikiloc, 2020. "Els Ports: Casetes Velles - Fageda del Retaule - Faig Pare - Pi Gros - Carrasca Grossa - Casetes Velles".
      Wikiloc, 2021. "Casetes Velles, Carrasca Grossa de la Vallcanera, Pi Gros del Retaule, fageda del Retaule, Faig Pare, coll de l'Assucar".
      Maifemcim, 2017. "Casetes Velles - Pi Gros". (Faig Pare, Pi Gros, Carrasca de les Vallcaneres, traça Wikiloc, 2013)
       
      Fotografies
       
      01R.  Carrasca Grossa de les Vallcaneres 2004-12-28
      02R.  Carrasca Grossa de les Vallcaneres, 2006 [G. Aubaó]
      03. 
      04.   
      05.
      06.
      07.   
      08.   
       
       
       
       Text, ampliació  
       
      La finca de les Vallcaneres amb els seus espadats i barrancs, la seva situació geogràfica enfilada a la part alta del port de la Sénia constitueix un dels nuclis més importants, no ja del parc natural dels Ports, sinó de Catalunya, pel que respecta a la densitat d’arbres monumentals: en un espai relativament reduït apareix el Pi Gros del Retaule, el Faig Gros del Retaule i la Carrasca Grossa de les Vallcaneres.

Aquest exemplar de carrasca, declarat per l’Ordre del DARP de 3 de desembre de 1992 i publicada al DOGC 1687 de 28 de desembre de 1992, dona nom a la font que surt als seus peus i al mateix barranc on està situada: font i barranc de la Carrasca o de la Carrasca Grossa. Es troba situat al Parc Natural dels Ports, dins del terme municipal de la Sénia (Montsià). La ruta més recomanable per arribar a la Carrasca Grossa és la que prové de la Sénia, de manera que des d’aquest nucli hem de prendre la carretera que, primerament discorre paral·lel a l’embassament d’Ulldecona, i seguidament s’endinsa Barranc de la Fou endins. Es segueix el recorregut passant per la Font del Teix. Des d’aquí seguim per la pista vorejant els barrancs de l’Avellanar i del Retaule, on s’hi troba el Faig Pare o Faig del Retaule, el qual podem albirar des de la pista estant. El darrer barranc que trobem és el de la Carrasca, en el qual ens hem d’endinsar per la pista estreta i que es recomana transitar a peu, fins arribar a l’alçada de la Carrasca Grossa, situada ben bé al costat esquerre del camí. Presenta un tronc forcat en dues grans besses que es bifurquen des de la base.

L’existència de la font als peus de la Carrasca podria ser la clau de les mides que té. No hi ha dubte que moltes de les parades de creixement estival les ha evitat amb el contacte de les seves arrels amb la frescor i l’aigua que aporta l’esmentada font. tot això va quedar compromès quan es va construir la pista que dona accés a la part alta del barranc de la Carrasca, que enllaça amb els cingles del barranc de Capatx, es va fer passar tant prop d’aquest arbre monumental que es va descalçar i arrabassar una part important de les seves arrels.

La situació d’aquesta alzina és molt peculiar perquè està situada a la vessant sud.oriental del barranc, poblada bàsicament pel Quercus ilex subsp. ballota, espècie a la que pertany l’exemplar monumental que ens afecta. És una subespècie d’alzina de característiques més continentals, més adaptada a la secor estiuenca i als hiverns freds. A la vessant nord.occidental del mateix barranc la vegetació presenta una incipient fageda i el grau de cobertura forestal és molt més elevat, de tal manera que a un mateix barranc ens trobem amb hàbitats mediterranis i centreuropeus que ofereix un notable contrast biològic i paisatgístic (Rafel Balada).