Pi Gros del Retaule  

Arbres monumentals GENCAT

   
 

 

   
 

 

 
   
   
       
    Comarca: Montsià
    Terme municipal: la Sénia
    Indret: el Retaule
     
    AM 22.044.02 (1992)
    Protecció AM: Ordre 1992-12-03 (DOGC 1687, 1992-12-28)
     
     Espècie* 
     Pinus nigra subsp. salzmannii
    ca  pinassa (comuna), pi negral • aran  pin nerilhon, pin des Cevenas • es  pino salgareño, pino negral, pino laricio • fr  pin des Cévennes, pin de Salzmann • en  Cevennes black pine, Spanish black pine, Salzmann's pine
   
   

  "Pinassa" AM Ports (ca, en), (es, fr "Pinassa" blog Agricutura

     
    Mesures*
    Alçària total  (h ) = 31,5 m
    Volt de canó (c ) = 4,60 m
    Capçada mitjana (C ) = 22,5 m
     
      [PDF] FITXA (gencat 2020) ( UTM ED50)
      A la FITXA, més informació: Situació, Arbres singulars més propers, Punts d'interès (cultural, de monuments), Espais naturals, etc.
      Miscel·lània: una mica de botànica, altres arbres singulars, espècies del mateix gènere o grup, episodis rellevants, etc.
       
       [PDF] MAPA de situació (gencat 2020)​
     
      Situació* (ETRS89): longitud λE, latitud ϕN •• altitud H      Vegeu PDF
     UTM 31N x,y (m): 0269069,4514335 • λE, ϕN (°): 0.264706,40.747569 • λE, ϕN (° ′ ″): 0°15′52.94″, 40°44′51.25″ •• H (m): 1032
     
    Situat al parc natural dels Ports, també rep el nom de Pi Gros de les Vallcaneres.

Pi de grans dimensions, sobretot en alçària, va ser respectat dels aprofitaments fusters perquè ha fet de fita entre dues finques.

Situat a 100 m cap el sud de la font del Retaule (la font és a la pista de les Vallcaneres Altes al vessant esquerre del barranc del Reatule). Seguint pujant la pista a 1 km més amunt de la font del Retaule troben el Faig Pare o del Retaule.

El tronc pateix d'una esquerda des del 2005-2006 com a conseqüència del moviment de torsió que li provoca el vent. Aquesta escletxa s'ha "cosit" amb barres metal·liques per tal d'evitar que augmenti de grandària, i s'ha complementat amb uns cables. Es tracta d’un dels treballs més importants dels que s’han fet als Arbres Monumentals.

Ara és el Sobirà de les pinasses de Catalunya, el més alt i el de tronc més gruixut.

Pinasses : Fins els grans incendis del 1998 (incendi Solsonès-sud-Bages 1998.07.18-21, 23.830 ha) la pinassa més alta era: Pi del Rèvol (35 m, Cardona, el Bages). El relleu en el rànquing l'agafà el Pi Gros del Retaule (31,5 m, la Sénia, el Montsià). Altres pinasses d'alçàries semblants (al voltant de 30 m): Pi de les Tres Branques de Freixinet (morta en el mateix incendi, Riner, el Solsonès); Pi Gros de Can Gaspar (Castellar de la Ribera, Solsonès); Lo Pimpoll (Arnes, la Terra Alta); Pi del Soler de Mansolí (Sant Hilari Sacalm, la Selva).
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
   
     
     
     + Text, ampliació ►▌Al final • In the end  
     
    Per arribar-hi des de la Sénia, carretera cap a l'embassament d'Ulldecona i barranc de la Fou, àrea de lleure de la Fou, font del Teix, continuar per la pista que voreja el vessant esquerra del racó de l'Avellanar, continua pel collet de l'Herba Sana. Des d’aquí seguim direcció N fins el barranc del Retaule, gir en direcció W fins a l'encreuament del Retaule seguir cap a la dreta, a 800 m font del Retaule. A uns 100m direcció S s'arriba al Pi Gros (continuant 1 km per aquesta pista de les Vallcaneres Altes –més o menys paral·lela al barranc del Reatule, pel vessant esquerre– trobariem el Faig Pare).
   
   
   
     
      * NOTES: Per saber-ne més sobre Espècies, Glossari, Mesures, Rànquing, Situació i Itineraris
     
      Més informació
           
    Amics arbres - Arbres amics, 2010-12-02: "A la fageda del Retaule" (Pi Gros).
    Blog d'una selenita, 2014-07-05. "Pi Gros,..." (Arbres monumentals de Catalunya)
    Ibàñez, L. "Arbres de les nostres terres" (65 fotos: Pi Gros del Retaule...), "Arbres del Port" (87 fotos: Pi Gros...), "Arbres de casa" (2 Pi Gros...) in Geografies als Ports Maestrat.
     
          Parc natural dels Ports, 2006-11-10. "La conservació del Pi Gros" in La Veu de l'Ebre. (Pi Gros del Retaule)
    Parc natural dels Ports, 2007. "Itineraris a peu: La Fou" (Itineraris / Walking trails / Itinerarios / Itinéraires) ca, en, es, fr  [opuscles, AM situats als mapes: Carrasca Grossa, Pi Gros, Faig Pare, Teix de la Coscollosa, Teixos del Marturi]
   
    Parc natural dels Ports, 2009. "Arbres monumentals. Tresors naturals dels Ports", 3a ed.;
          (ca, en), (es, fr) 1 (anvers). Fitxes AM
              (ca, en), (es, fr) 2 (revers). Descripció de 10 espècies i mapa de situació
    Parc natural dels Ports, 2020. "Arbres monumentals" (Pi Gros o Pi del Retaule), (ca, es).
    Passola, G., "Àncora del Pi Gros dels Ports" in Casos emblemàtics
   

 

      Boada, M. & A., 2011. Arbres remarcables de Catalunya. 100 ombres colossals. Figueres: Brau, edicions. [Fitxa 53a, Índex de fitxes]
      Clopés, R., 1995. Arbres monumentals i singulars de les comarques de Tarragona. Tarragona: R. Clopés (Imprès: F. Sugrañes Editors SA). [Fitxa 1, Índex de fitxes. Relació alfabètica]
     
      Royo, F. (coord.) & al., 2008. "Arbres monumentals" in Plantes del Port I: Arbres, arbustos, equisets i falagueres. p. 259-268. Tortosa: Grup de Recerca Científica 'Terres de l’Ebre' (Pi Gros, p. 99)
     
       
       Podeu trobar més fonts documentals a la [PDF] FITXA de més amunt
        codis: Fonts d'informació
      CLOPR1986 [d], AAM1987 [arx], CLOPR1995b [LS-aam], MOYA2003. [LS], BOAD2011 [LS] [+cit] [wp], BALDcp [cp], w.fotpanvirt2012. [blog] [phot], PNTPorts-itin La Fou [w-opl-itin], w.fotpanvirt2012. [blog] [phot], w.ricderiure [blog] [phot]
     
       
      Enllaços interessants
       
           Wikipedia. "Pi Gros del Retaule"
           Wikipedia. "Llista d'arbres monumentals de Catalunya"
      Wikiloc, 2013. "Casetes velles -Faig Pare-Pi Gros - Carrasca - Casetes Velles". (AM Faig Pare, Pi Gros, Carrasca de les Vallcaneres)
      Wikiloc, 2017-10. "Pi Gros - Faig Pare - Fageda del Retaule - GR-7 - Árboles centenarios".(AM Faig Pare, Pi Gros, Carrasca de les Vallcaneres)
      Wikiloc, 2017-11. "Els Ports: Font del Teix - Racó dels Cirers-Vallcaneres-Carrasca Grossa-Fageda del Retaule-Faig Pare-Pi Gros-Font del Teix".
      Wikiloc, 2020. "Els Ports: Casetes Velles - Fageda del Retaule - Faig Pare - Pi Gros - Carrasca Grossa - Casetes Velles".
      Wikiloc, 2021. "Casetes Velles, Carrasca Grossa de la Vallcanera, Pi Gros del Retaule, fageda del Retaule, Faig Pare, coll de l'Assucar".
      Maifemcim, 2017. "Casetes Velles - Pi Gros" (Faig Pare, Pi Gros, Carrasca de les Vallcaneres, traça Wikiloc, 2013)
       
      Fotografies
       
      01.    Pi Gros, 2017-10-21 [J. Parés]
      02R.  Pi Gros, 2006-09-08
      03.    Pi Gros, treballs 2006-07-10
      04.    Pi Gros, base del tronc, 2017-10-21 [J. Parés]
      05.
      06.
      07.    Pi Gros, visita previa als treballs. 2005 [G. Aubaó]
      08.    Pi Gros, base tronc banda muntanya. 2005-03-15 [E. Parés]
        9.    Pi Gros, l'escletxa [gencat 2021]
      10.    Pi Gros, l'escletxa
      11R.  Pi Gros, treballs 2006-07-10
      12.    Pi Gros, extrem de les barres metal·liques
       
       
       
       Text, ampliació  
       
      Dins de la zona de la Fou i prop de la font del Retaule apareix un exemplar monumental de pinassa o pi negral (Pinus nigra subsp. salzmannii) que destaca, entre la resta d’arbres que l’envolten, possiblement pel fet de que tradicionalment ha estat una fita entre les particions dels propietaris de la zona, la qual cosa ens pot donar idea de la potencialitat forestal de l’indret.

Tant per les mides que té, com per l’edat, que se li calcula en uns 500 anys, es va declarar arbre monumental per l’Ordre de 3 de desembre de 1992 (DOGC 1687 de 28 de desembre de 1992), és la pinassa més gran de Catalunya i possiblement de tot l’Estat.

Està situat en un terreny força inclinat i es diu que se li va mesurar l’alçada enfilant-se dalt i llençant un cordill: resultat 33 m. A finals de l’any 2005 uns col·laboradors del parc natural van detectar un badall a l’escorça del pi, al temps que sentien uns cruixits molt grans produïts per l’efecte del vent sobre l’arbre i creant unes forces de torsió que provocaven el badall detectat. L’escletxa neix de la cavitat que se li va fer a l’arbre en temps passats per obtenir pega (resina). També es va observar un deteriorament de l’interior del tronc a causa d’agents de putrefacció i vellesa de l’arbre.

Una primera actuació de caràcter urgent va ser estabilitzar el pi amb tres cables tensors d’acer. A l’estiu, veient que l’obertura seguia creixent, es va plantejar una actuació més específica i no gens fàcil, per evitar l’abatiment de l’arbre, que semblava imminent en properes ventades. Es van fer les perforacions necessàries per tal de passar espàrrecs metàl·lics de banda a banda del tronc i possibilitar que el badall s’aprimés. Totes les intervencions han estat consensuades i coordinades amb els propietaris de la finca.

Al foradar el tronc es va apreciar que el buit interior és més gran del que en principi es preveia per lo que és difícil assegurar que les mesures adoptades siguin suficients. El que sembla clar és que si no s’hagués intervingut, l’arbre podria haver estat abatut per alguna ràfega de vent. És d’esperar que els treballs de reparació que s’han fet i el seu seguiment valguin per mantenir i gaudir d’aquest arbre monumental durant molts anys més (Rafel Balada).