Introducció Introduccion Introducción Introduction Introduction



  [Recuperació de la web GC-AM 2020]

Des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. A Catalunya, el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l'Alzina del Mas de Borbó són arbres molt coneguts. En terres llunyanes hi ha arbres de dimensions sorprenents: les sequoies nord-americanes, alguns eucaliptus d’Austràlia de més 110 m d’alçària, els baobabs africans de 33 m de volt de tronc o un taxodi mexicà amb 40 m de volt de tronc. Existeixen alguns exemplars gegants dels quals encara queden restes vives, com el Castagno dei Cento Cavalli de Sicília, de 55 m de volt de tronc. Per les dimensions de les seves capçades, alguns ficus són arbres-bosc amb 2 ha de projecció de capçada i arrels columnars. [Vegeu: Gegants del Món]

Mes enllà de la profunda significació dels arbres i les plantes per a l’home, els arbres també apareixen en escuts i blasons, en representació de països (Garoé, Guernikako Arbola, Pi de les Tres Branques), de ciutats i de pobles. Algunes espècies són un símbol de pau (olivera), d’acollida (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix), curadores de malalties (roures guaridors).

Molts han estat immortalitzats en versos ("El pi de Formentor"). Altres han estat plantats en commemoració de grans esdeveniments, de batalles, de canvis polítics (arbres de la llibertat). La mitologia celta rendeix culte als arbres i als boscs. Tenim arbres sagrats en diferents creences i religions, també els arbres com a transmissors d’energia, etc. En fi, diversos països tenen arbres oficials, són els arbres nacionals, estatals, emblemes florals o símbols a les banderes. Fins i tot algun arbres monumentals han esdevingut el símbol de l’empresa propietària; símbol que surt reproduït a les etiquetes dels seus productes.

Alguns casos concrets:

• Símbol d’acollida o benvinguda: Tres xiprers al monestir de Santes Creus (Xiprers del Palau de l'Abat) i als monestirs de Valbona de les Monges i Sant Cugat del Vallès.
• L'escut és la representació d’un arbre monumental, com ara als municipis: Begues (Pi Gros de Begues o Pi de Can Sadurní I) que va caure a terra a causa del fort vent, 1987.12.03;
• Símbol d’una empresa de vins i caves, Roure de Can Codorniu.

En el nostre cas quan a les Fitxes d'Arbres monumentals, s’esmenta un municipi (§ Alguns punts d’interès de la zona) i el seu escut municipal conté un arbre o qualsevol altre element botànic, aquest element se cita com a curiositat i així també es posa de manifest la importància dels arbres i les plantes en general a l’heràldica. És freqüent la presencia de alzines, roures, oliveres, pins, palmeres, llorers, fulles, espigues, etc.

Si abans potser va ser la poesia qui enaltia l’arbre, avui dia, com més endavant veurem, els arbres singulars també són realçats per les modernes tècniques de comunicació.

A Catalunya la primera protecció és de l’any 1987. La Generalitat de Catalunya mitjançant els decrets 214/1987 de 9 de juny, 47/1988 d’11 de febrer i 120/1989 de 17 d’abril, sobre declaració d’arbres i arbredes monumentals, d’interès comarcal i d’interès local, va establir el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes. Aquests decrets es basen en la Llei 12/1985, d’espais naturals.

Segons el Decret 214/1987: "es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció"

A més de la protecció com a arbre d’interès comarcal o local, mitjançant els decrets esmentats, també és freqüent la protecció efectuada en el marc de plans urbanístics municipals (com a elements vegetals d’interès botànic o cultural, o d’acord amb la legislació del patrimoni cultural com en el cas de jardins i parcs històrics. Vegeu la secció (§ Arbres singulars de Catalunya)

La primera declaració de protecció, com a arbre monumental, es va fer el 20 d’octubre de 1987. S’han publicat 198 declaracions (1987-2005) + 42 declaracions més (2016). Podem dir que ara tenim a Catalunya uns 250 arbres monumentals (algunes declaracions inclouen més d’un arbre), això representa, en conjunt (arbres monumentals, d'interès comarcals, d'interès locals, o declarats dins la legislació urbanística o cultural) uns 1.700 arbres i arbredes declarats que abasten les 41 comarques i l’Aran i uns 230 municipis.













Fotografies

1. Pi de les Tres branques al voltant de l'any 1900
2. Mostra de dues plaques de cava. El Roure de Can Codorniu és el símbol de les caves.
3. Roure de Can Codorniu
4. Escuts oficials de Begues i Viladrau
5. Sequoia
6. Baobab
7. Rodanxa
8. Roure d'Ancosa
9. Tres xiprers del Monestir de Sant Cugat