Presentació Presentacion Presentación Presentation Presentation



  [Recuperació de la web GC-AM 2020]

Els arbres ja no poden venir de més lluny: a Adam i Eva mateix ens costaria imaginar-los sense la companyia de l’arbre del bé i el mal. A més, viuen molts i molts més anys que la majoria dels éssers vius. Algun arbre actual és ben possible que sigui coetani dels primers emperadors romans!

Amb aquests antecedents no ha d’estranyar-nos que un arbre no solament sigui una planta alta i llenyosa, sinó que per extensió o analogia serveixi per a designar moltes altres coses: l’arbre de dos temps d’alguna màquina o l’arbre genealògic d’un llinatge, i que hagi donat peu a locucions i refranys. A la toponímia també hi tenen un paper rellevant. Sense moure’ns de l’àrea barcelonina i només cenyint-nos als nuclis urbans trobem els noms de Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Estenent-nos més, podem espigolar-ne entre un grup molt nombrós: Figueres, Pineda, Alberola, la Morera de Montsant, Pinós, Riudoms, el Rourell o la Palma d’Ebre.

Amb tanta significació a coll, els arbres són presents a la fotografia, a la pintura, a l’arquitectura, a la literatura i en altres manifestacions. Ansel Adams, Vincent van Gogh, Josep Carner o Antoni Gaudí en són una mostra significativa. Pocs versos són tant al cor i al llavi de la gent com els dels pollencí Miquel Costa i Llobera que comencen dient "Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger"

La cançó també té en compte els arbres: 🔈 podeu escoltar els versos anteriors en una vibrant versió. I també sense moure’ns de les Illes, allò tan emotiu de: 🔈 "Flors de baladre en un torrent tenen el cor de sol i vent".

A part, els arbres han adquirit múltiples simbolismes enormement arrelats: el xiprer va de bracet amb l’hospitalitat i amb les cases dels morts, el llorer amb la immortalitat, l’olivera amb la pau, etc. La llista seria llarga.

En algunes pairalies es plantava un arbre quan naixia un fill. Un o més arbres cohesionen nombroses places; segons com, fiten una cruïlla de camins o formen part indestriable d’una ermita o església parroquial. Per tot plegat fou una decisió excel·lent que la Generalitat de Catalunya protegís els arbres d’anomenada, sovint d’acord amb la grandària, però sense menystenir la significança històrica o la bellesa que ofereixen. Van dir-ne Arbres Monumentals, i d’això ja fa vint-i-cinc anys.

La protecció governamental ha ajudat a salvaguardar aquests arbres, alhora que els ha donat a conèixer fins a aconseguir que avui rebin més estima que ahir. I és que amb els arbres passa com amb les persones: si sabem que hi són i ens hi apropem i els acariciem, serà possible establir una comunió que ens enriquirà.

Una web sobre els Arbres monumentals amb les dades de cadascun dels arbres que s'han protegit, les publicacions, conferències o actes que s’hi refereixen o una relació dels altres patrimonis destacables que tenim al seu voltant. També hi trobareu referències sobretot bibliogràfiques d’arbres remarcables del món. També cal celebrar que s’esperoni els lectors a col·laborar, ja sigui aportant dades o fotografies sobre els arbres ja protegits o sobre els que no ho estan i ho mereixen.

Us haig de confessar que el cor m’ha fet un bot en veure que eren tants i que alguns els desconeixia completament, com és el cas dels Pins Orcs del Pletiu d’Aulà.

M’ha alegrat veure que hi hauria més arbres a la colla i perquè el nom dels esmentats fa un moment posa de relleu dues paraules, orc i pletiu, que la regressió demogràfica de la muntanya i la debilitat actual de la llengua deixen en l’oblit.

Val a dir que el vocabulari català que pertoca als arbres i a les plantes en general és molt ric i dóna un joc extraordinari a l’hora d’explicar-los. És un luxe poder parlar d’un roural i no haver de donar-hi voltes dient que ens referim a un conjunt format per uns pocs roures. Per això seria irresponsable balafiar un patrimoni tan important i trobar-nos sense paraules, o que n’haguéssim de fer servir de foranes per precisar allò que volem dir.

Protegir els arbres va molt més enllà de salvaguardar-los físicament. Obliga a mantenir vives les paraules que els acompanyen, a ser respectuosos amb els elements que apleguen la història acumulada a l’entorn de cadascuna d’aquestes plantes, a servar la memòria oral o escrita que ens deixen. Tanmateix una comesa que ens correspon a tots: a l’Administració, però també als ciutadans.


Ernest Costa i Savoia, 2012


















Fotografies

1. Adam i Eva (1526) de Lucas Cranach el Vell (1472-1553)
2. Interior de la Sagrada Familia de Barcelona
3. Pins Orcs del Pletiu d'Aulà
4. Lo Parot
5. Els tres xiprers de Vallbona de les Monjes [J. Plaza]
6. Mesurant alçaria dels arbres de Masjoan a Espinelves
7. Pi de les tres branques